Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat en un petit turó al peu del massís de Montgrí.
Si ens dirigim a Bellcaire a través de la carretera rural adoptada per Pirinexus com a via verda, que surt de la part alta del poble d'Ullà, ho farem a través de camps ben endreçats tot rodejant el massís del Montgrí.
En arribar a la zona urbana, descobrim el rec del Molí, que manlleva l'aigua del Ter per mantenir verd i fructífer el territori.
Part d'aquestes terres ara conreades, es van guanyar amb la dessecació de l'estany de Bellcaire el segle XVIII
Aquesta mateixa aigua que rega els camps, era utilitzada per moure els diversos molins que hi havia dins del terme.
Dins dels elements arquitectònics més rellevants hi trobem l'església romànica de Sant Joan, aixecada cap a finals del segle X quan Bellcaire era Bedenga. Va ser església parroquial fins que a cavall dels segles XVII i XVIII li va passar el relleu a l'església de palau. Va ser restaurada el 1984
A la part més alta del poble està ubicat el Castell de Bellcaire, que va ser residència dels darrers comtes d'Empúries.
Construït a finals del segle XIII i d'estil gòtic, es composa d'un clos emmurallat de planta quadrada i diverses torres el fortifiquen.
La seva ala sud és actualment la seu de l'ajuntament.
La capella del castell, que té l'accés des del seu interior, va ser construïda al mateix temps. A partir del segle XVII va fer la funció d'església parroquial.
A la banda nord del castell hi ha diverses cases que conserven la façana original del segle XVI
I moltes d'elles presenten el seu portal adovellat i les finestres de llinda recta amb motllures.
El Carrer Major, que neix a la plaça del castell, és l'eix vertebral del poble des del segle XVI
Al llarg dels segles ha conservat la seva estructura inicial, igual que moltes de les seves cases, algunes d'elles amb portals i finestres renaixentistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada