Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

divendres, 10 d’octubre del 2014

Barberà de la Conca

Municipi de la Conca de Barberà, a la qual dóna nom. El nom Barberà que prové de l'antropònim romà Barberanus està documentat des del 945.









Església de Santa Maria
Edifici de 3 naus rectangulars construït entre 1792 i 1795 on hi havia un temple romànic datat al segle XII, del qual només es conserva el timpà.





Abadia de Barberà
Edifici construït el 1776, situat al costat de l'església. La façana conserva restes d'esgrafiats.



Sindicat Agrícola
Edifici modernista, construït entre 1919 i 1921 amb maó vist per Cèsar Martinell.
Propietat del Sindicat Agrícola de Barberà que el 1934 es fusionaria amb la Societat Agrícola, el primer celler cooperatiu de Catalunya.
La torre del dipòsit d'aigua, inspirada en el Campanar de Santa Maria, va ser afegida el 1929





dimarts, 7 d’octubre del 2014

Calafell

Municipi turístic de la comarca del Baix Penedès que forma part de la Costa Daurada.

El municipi està dividit en Calafell, Calafell Platja i Segur de Calafell, a més d'unes trenta urbanitzacions escampades per tot el municipi.



Segur de Calafell va néixer el 1947 i durant un temps va ser la urbanització més gran d'Europa. Actualment és el nucli més poblat del municipi, essent ja lloc de residència habitual de molts dels inicials habitants de cap de setmana i vacances.




Castell de Calafell
Construcció romànica documentada des del 1037. Resten dempeus una bona part de les muralles, sitges i cisternes. Està ubicat dalt d'un turó, el turó del castell.





El nucli antic es va començar a formar durant l'edat mitjana, al voltant del castell. Encara es poden observar finestrals gòtics i portals adovellats entre les cases d'aquest nucli medieval.





Nucli que es va anar ampliant durant els segles posteriors.






L'església parroquial de la Santa Creu, d'estil neoclàssic va ser construïda el 1806 en substitució de la capella del castell.


Cunit

Municipi costaner de la comarca del Baix Penedès, al límit amb el Garraf i amb el Torrent de Padró com a frontera.


El litoral està format per 2,5 quilòmetres de platja de sorra fina protegida per espigons que donen forma arrodonida a la costa.



A partir dels anys 1960 es va començar a convertir en lloc d'estiueig, principalment dels habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana.