Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 25 d’agost del 2012

Malla

Municipi de la comarca d'Osona, format per unes 60 masies disseminades al llarg dels 11 quilòmetres quadrats del seu terme.

El terreny combina la plana amb la prominència de petits turons, el cim del Clascar de 643 metres és el punt més alt del municipi.






El nucli històric d'origen romànic format per l'església de Sant Vicenç, la rectoria i el cementiri data del segle X - XI. i ha estat recentment restaurat.





Sant Bartomeu del Grau

Municipi de la comarca d'Osona situat a l'altiplà de la subcomarca del Lluçanès.

Documentat des del segle X quan s'esmenta l'església situada a frec la cinglera que li dóna nom. No hi havia cap nucli urbà al seu voltant.

Durant l'Edat Mitjana el lloc estava dominat pel senyor del castell de Gurb. Al segle XVI es va separar del terme de Gurb i va formar batllia pròpia dominada pels marquesos de Palmerola. A principis del segle XIX es va constituir en municipi independent.

Ubicada dalt d'un turó hi ha l'església actual, construïda el segle XVIII, d'estil barroc neoclàssic.




Dins del nucli urbà hi podem trobar alguna masia adossada a altres edificacions.


I altres edificacions més modernes.



Avinyó

Poble situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Gavarresa, a tocar del Lluçanès.

Troballes megalítiques localitzades a Sant Marçal demostren l'existència d'un poblat ibèric al segle VI a.c.

La casa Abadal, casa modernista construïda a principis  de segle XX presideix l'entrada del poble.





La casa pairal de la família Verdaguer destaca sobre tot per la seves dimensions i pels esgrafiats del segle XVIII, recentment restaurats.


A la Plaça Major està situada l'església de Sant Joan d'Avinyó, d'origen romànic construïda al segle XIII, sobre una ermita del segle X.




Ha sofert diverses transformacions, les més importants al segle XVII amb l'abarrocament del seu interior. L'afegit de les capelles laterals l'han convertida en una església de 3 naus.



Santa Eulàlia de Riuprimer

Petit poble de la comarca d'Osona. El seu terme municipal s'obre a la plana de Vic per una banda i per l'altra queda protegit per la serralada de Ponent.

El nucli urbà va créixer al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia, els orígens de la qual es remunten a l'any 899.




A les fotografies inferiors podem veure la Plaça Major i la Casa de la Vila.



Gelida

Municipi de l'Alt Penedès situat a l'extrem nord del massís d'Ordal. La seva situació geogràfica fa que hi hagi diferents nivells d'altitud dins del nucli urbanitzat.
La recent creació de noves residències ha fet recular el conreu de la vinya.

Habitada des del megalític, s'han trobat també restes d'assentaments ibers i romans.



Els nuclis urbans més antics, documentats sobre el segle X, es situaven a l'entorn del castell i la capella romànica de Sant Miquel.

El castell, documentat des del 945, està situat sobre un espai rocós entre dos torrents i formava part d'una línia defensiva que controlava el Penedès. Una de les èpoques més pròsperes la va assolir a partir del 1367 quan va ser adquirit pel banquer barceloní Berenguer Bertran que el va convertir en un palau residencial d'estil gòtic.


 




Actualment és de propietat municipal i l'Associació d'Amics del Castell de Gelida vetlla per la seva protecció.



L'església del Castell, romànica d'origen, està documentada des del 998, però va ser totalment restaurada el segle XVII




Des del 1924 hi ha un funicular que efectua els 806 metres de recorregut entre el centre de la vila i el castell, salvant un pendent màxim del 22 per cent.

Aquesta és la panoràmica des del turó on està assentat el castell



diumenge, 19 d’agost del 2012

Montesquiu

Poble i municipi de la comarca d'Osona. Forma part de la subcomarca del Bisaura, a cavall entre la plana de Vic i la muntanya pirinenca.

Al segle XVI s'hi va fer la primera construcció, una ferreria, al voltant de la qual es va anar desenvolupant el poble.

A partir de mitjans del segle XIX, Montesquiu va créixer considerablement degut a les indústries tèxtils que es van instal·lar a la riba del Ter. 

El 1934 es va segregar de Sant Quirze de Besora i es va constituir com a municipi independent adscrit a la comarca del Ripollès, el 1990 va passar a formar part d'Osona.

L'església de Santa Maria va ser construïda entre 1709 i 1735, el campanar de 1780, la façana neoromànica és de 1912





Del castell de Montesquiu, situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà, se'n té coneixement des de l'any 1285. Probablement va començar essent una torre de vigilància del camí que menava al monestir de Ripoll.



Inicialment constava documentalment com a casa fortificada i posteriorment com a Castell de Colobrer primer i després de Montesquiu. Depenia del castell de Basora, i junt amb el de Saderra formaven un triangle defensiu.


En el transcurs del segles va passar a ser un casal on residien els senyors de Basora. 
Durant la guerra contra Felip V va ser un lloc de reclusió de presoners borbònics.


Al segle XVII va rebre la primera reforma. Al segle XIX  amb el casal en mans dels Juncadella va rebre la segona, en què s'hi va afegir una escala gòtica, una font i el jardí.



Per voluntat de la darrera propietària Mercè Juncadella, el castell va passar el 1972 a ser propietat de la Diputació de Barcelona.

La cabanya, que actualment acull exposicions temporals i la masoveria, seu administrativa del parc, acaben de configurar l'entorn del castell.





El parc del castell de Montesquiu és un dels 12 espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Té una superfícies de 546 hectàrees i compren els municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora.



 




 
El castell, gestionat per la Diputació de Barcelona, és visitable i ofereixen visites guiades que ens introduiran a traves del túnel del temps a les sales nobles del castell, on podrem veure decoració, mobiliari i altres objectes de diferents èpoques.

















També es pot accedir al terrat i al campanar, des d'on tenim l'oportunitat d'obtenir una vista aèria de tot l'entorn.