Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 6 de febrer del 2011

Tarragona

Ciutat costanera, capital de la comarca del Tarragonès, situada a l'esquerra de la desembocadura del Francolí.
Fundada al segle III a.C.. A l'antiga Roma era coneguda com a Tàrraco, capital de la província Tarraconense, que ocupava una gran part de la península ibèrica.
El llegat que van deixar els romans va ser immens, del qual una petita part ha arribat fins al nostres dies.

Amfiteatre romà
Tàrraco va ser una de les poques ciutats romanes que va tenir el privilegi de gaudir d'amfiteatre.
Construït a la segona meitat del segle I, durant la dinastia Flàvia, hi tenien lloc lluites de gladiador.
El 1862 degut a la construcció del ferrocarril es van destruir part de les grades.




Església del Miracle
El 259, Fructuós el bisbe de Tarragona, va patir martiri a l'arena de l'amfiteatre, essent cremat viu.
En aquell punt s'hi construí al segle VI una església visigòtica, substituïda el segle XII per l'església de Santa Maria del Miracle. 






Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte aixecat probablement el segle I, que traslladava l'aigua del Francolí a la ciutat de Tàrraco, alhora que feia les funcions de pont per salvar el Barranc dels Arcs.
El pont té una llargada de 217 metres i una alçada màxima de 27 m.






Pretori romà
Situat al turó de Tàrraco, la part més alta de la ciutat, i ubicat dins del que era el Fòrum Provincial, entre el circ i la terrassa del fòrum.
Va ser construït als voltants del segle I, se suposa que la seva funció inicial era la residència del governador.
Posteriorment, a l'edat mitjana, va ser l'allotjament dels reis Jaume II i Pere III al seu pas per la ciutat.
 




Els fundadors de Roma


Des del terrat del Pretori s'obté la millor vista de la ciutat i el seu entorn.






El Fòrum Provincial


Circ romà 
Construït el segle I, va estar en funcionament fins al segle V. Amb una capacitat de 20000 espectadors, hi tenien lloc les curses de cavalls i de carruatges.
Se li calcula una longitud de 325 m. per uns 110 m. d'amplada.
Actualment només se'n pot visitar una petita part.

Muralles 
Es van començar a construir el segle II a.C, essent una de les primeres grans obres dels romans a la península i que s'ha anat ampliant i modificant al llarg de la història.








Casc antic









Catedral
Situada a la part més alta i al centre de la ciutat medieval, dins del que havia estat el recinte del Fòrum romà.
Iniciada a finals del segle XII en època romànica i acabada el segle XV en ple gòtic.






Ajuntament
Havia estat un convent de franciscans el segle XIII i un de dominics el segle XVII. Des de Mitjans del segle XIX es va convertir en la casa de la vila, la façana neoclàssica és de 1861-65 





 

El balcó del Mediterrani
Situat a l'extrem marítim de la Rambla Nova, des d'on es pot contemplar des de l'alçada una gran part del front marítim tarragoní. 




 
Tamarit 
Va ser un municipi independent fins a mitjans del segle X. Antigament era un vila closa que va créixer al voltant del castell.






El castell de Tamarit
Amb referències escrites des del 1156 ha sofert diverses restauracions de la història, aglutina doncs la barreja dels estils romànic, gòtic i renaixentista.



 Església de Santa Maria de Tamarit
Integrada dins el conjunt urbanístic és d'estil romànic, documentada des del 1154




Torre d'en Segur
Restauració moderna d'una de les torres de defensa de la costa tarragonina



Desembocadura del riu Gaià
Zona humida situada al sud de Tamarit, al llindar amb el municipi d'Altafulla.










Bosc de la Marquesa 
Salvat de l'especulació immobiliària gràcies a la mobilització ciutadana. 


Platges  

Calabecs i Cala Fonda






 
Platja de Tamarit

 
Savinosa




 
La Móra



2 comentaris:

No tot són postres ha dit...

EP! que t'has deixat l'imperial Tarraco!!! Bon lloc la Waikiki a l'estiu per prendre el sol sense que res et molesti!
PTNTS
Dolça

joanloam ha dit...

Tot arribarà, Dolça. Tinc una visita pendent a la imperial Tarraco. I tens raó la Waikiki és un dels darrers paradisos.

Salutacions.

Joan