Situada al mig de la plana empordanesa, és la capital de la comarca de l'Alt Empordà.
La Torre Gorgot. Torre del segle XVII, que formava part de la muralla defensiva de la ciutat. El 1931 es va convertir en dipòsit d'aigua, que recollia el sobrant del castell de Sant Ferran. El 1983 va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya, que va deixar que Salvador Dalí la guarnís al seu gust, el resultat va ser plantar ous a la seva teulada i folrar-la amb pans d'exèquies entre d'altres excentricitats, com la de canviar-li el nom pel de Torre Galatea en honor a la seva musa Gala.
Actualment és la seu del Teatre-Museu Dalí, on s'hi exposa una bona part de la seva obra.
Dalt d'un turó, des d'on es domina tota la plana, hi ha ubicat des del 1753 el castell de Sant Ferran. Va ser projectat per l'enginyer militar Juan Martín Zermeño, segons el model de Vauban
La fortalesa embaluartada, considerada la més gran d'Europa d'aquestes característiques, consta de 6 baluards, cadascun d'ells bastit amb 3 garites.
El pont, que era llevadís en el seu darrer tram, donava accés des de la porta principal al recinte interior tot salvant el fossat.
Tot el conjunt està envoltat per un fossat sec que arriba als 2000 metres de longitud total, amb amplades que van entre els 24 i 50 metres. Una família de cèrvids hi han fixat la seva residència tot aprofitant l'abundor de pastures.
Als dols laterals del pati d'armes hi ha els pavellons amb planta baixa i pis, destinats a la residència dels oficials amb llurs famílies.
Aquí es pot veure com eren aquestes residències d'oficials per dins.
Com es pot veure a la imatge, les columnes sobre les que descansaven els edificis eren a prova de bomba.
L'església, que no es va arribar a acabar de construir del tot, estava ideada com a una gran nau central el·líptica coronada per un cúpula, i quatre capelles, dues a cada banda del temple.
Si ens enfilem a les muralles obtindrem una bona vista aèria de la fortificació i també del seu entorn.
La cisterna principal, amb capacitat suficient per abastir d'aigua durant un any tota la guarnició, està situada sota el pati d'armes. A través d'altres petits dipòsits abasteixen d'aigua els quatre pous que hi ha a cada un dels seus extrems.
L'aigua era transportada des de les seves deus properes a través d'un aqüeducte.
El baluard de Santa Tecla, el més petit i situat a rereguarda, la meitat del seu espai estava ocupat pel polvorí. Cap al 1930 es va reconvertir en la cantina de la tropa, tot ajardinant i redecorant l'entorn.
Les cavallerisses estaven situades sota terra, repartides en dos passadissos podien allotjar en el seu moments fins a 450 cavalls, després de la voladura de 1939 però, va quedar reduïda a la meitat.
L'escorxador municipal és un exemple del modernisme a la ciutat, construït entre 1904 i 1907 de la mà de Josep Azemar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada