Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 13 de maig de 2018

Vespella de Gaià

Municipi de la comarca del Tarragonès, a la vall del riu Gaià.

El nucli antic de Vespella està ubicat damunt d'un turó. A la part alta, l'església de Sant Miquel, que formava part de l'antic castell. Junt amb algunes cases formen aquest conjunt urbanístic originari dels segles XVI-XVII, tot i que el castell ja s'hi erigia cap als voltants de l'any 1000.
A la base del turó hi ha edificacions molt més modernes.




Tot i que el 1996 va adoptar oficialment el nom de Vespella de Gaià, aquest riu no travessa el terme municipal, sinó que fa de frontera amb els termes de Vilabella, Renau i el Catllar. En altres temps el mateix Gaià va ser fronterer entre la Catalunya cristiana i els dominis d'al-Andalus.

Dos quilòmetres de carretera separen el casc antic amb els Masos de Vespella, una agrupació de cases construïdes majoritàriament a la segona part del segle XIX i que estan distribuïdes en uns pocs carrers. 















Els Masos de Vespella és el centre administratiu del municipi, on està ubicat l'ajuntament.






La construcció de murs de pedra seca és força habitual per la zona, com podem descobrir si fem una volta per les rodalies.




L'activitat econòmica principal és l'agricultura, especialment vinyes, oliveres, garrofers i avellaners. També hi ha alguna explotació ramadera.




Tot voltant per la població podem descobrir també algunes curiositats com aquestes. S'agrairà informació al respecte.



diumenge, 6 de maig de 2018

Santa Cecília de Voltregà

Municipi de la comarca d'Osona, integrat dins la subcomarca del Voltreganès, històricament dins la demarcació territorial del castell de Voltregà.

L'església de santa Cecília, documentada des de 997, va ser renovada cap a finals del segle XI. Tot i que va ser reformada el segle XVIII, conserva molt bona part de la construcció original.




dissabte, 5 de maig de 2018

Sant Sadurní d'Osormort

Municipi de la comarca d'Osona, a la subcomarca de les Guilleries, a la vall de la Riera Major.


Al peu de la carretera que enllaça amb la C-25 s'hi troben els pocs elements arquitectònics de la petita població.


L'església del segle XI de Sant Sadurní, és d'estil romànic llombard.




Al costat de l'església hi trobem la masia Masferrer, originària del segle XVII, amb interessants elements arquitectònics com forjats i esgrafiats.





L'edifici de l'ajuntament, també ubicat a peu de carretera, a un centenar de metres de l'església.


El refugi de pescadors acaba de completar el conjunt d'edificacions.


La resta del terme està format per cases disseminades, bosc, camps de pastura...


 

diumenge, 15 d’abril de 2018

Osor

Municipi de la comarca de la Selva, a la subcomarca de les Guilleries, el massís que enllaça Osona amb la Selva.


El ben conservat conjunt urbanístic d'Osor és una mostra de l'arquitectura dels segles XVI i XVII. El terratrèmol de 1425, amb epicentre proper a la població va motivar la seva reconstrucció.








Dins d'aquest nucli medieval, que a penes ha crescut des de l'Edat Mitjana hi podem trobar certs elements arquitectònics interessants com la Torre de Recs, feta construir el 1439 per Violant de Recs, també anomenada Torre de la Presó, en complir aquesta funció durant el segle XIX


L'església parroquial de Sant Pere d'Osor, documentada des del segle X, reconstruïda en estil romànic el segle XII, destruïda pel terratrèmol, es va tornar a aixecar el segle XV i reconstruïda de nou a finals del XVIII



Davant de l'església i de costat amb la Torre, hi podem descobrir la Rectoria, obra dels segles XVI-XVII


Osor està etiquetat, hi ha marcats els 16 punts d'especial interès de la població. Aquí tenim marcat el punt de partida de l'antic camí a Sant Hilari i el que podria haver estat l'accés al poble.



Can Roure, de les meves antigues del poble, és una construcció gòtica que segurament va ser propietat de la família Recs



D'aigua no en falta en aquest racó de les Guilleries, la riera d'Osor neix a Espinelves amb el nom de Riera del Molí Roquer, en barrejar-se amb la riera de Sant Hilari adopta el nom amb el qual travessa la població i segueix direcció est per lliurar-se al Ter en la seva arribada a Anglès.




El Pont Vell és l'encarregat, des del segle XV, d'unir les dues parts del poble separades per la Riera d'Osor.




El pont de Can Vidal, també del segle XV, permet travessar la Riera Noguerola abans de desembocar a la riera d'Osor.





Hi ha diverses fonts repartides pel poble i les seves rodalies, com la Font del Borrell, davant d'un petit estany o la Font de Ca n'Aubreda








A ran de riu hi ha ubicat el que havia estat el safareig col·lectiu.




A can Cercenedas el 1910 es va produir per primera vegada electricitat al poble, avui en dia encara se'n poden visitar les instal·lacions.



Entrant al poble per la carretera de Sant Hilari, podem observar unes singulars arcades que tenen com a missió, evitar els esllavissaments sobre la carretera. Segons explicació d'un veí del poble va ser construït per presoners republicans després de la guerra.





El rellotge de l'Ajuntament, fabricat el 1878 per l'empresa Garnier de París, prové de l'estació de tren de Peralada.





Des del 2003 se celebra a Osor la Fira del Senglar, el segon diumenge d'abril.


Carretera avall, riu avall en direcció a Anglès, a uns quilòmetres del poble hi ha el que havia estat la colònia de les Mines d'Osor, on vivien els que treballadors de les mines. Algunes de les cases estan habitades i hi ha també una casa de colònies.